APÈNDIX I A LA ELA GEMINADA
CONSELLS D’ÚS
FABRA. Gramàtica 1912
FABRA. NORMES ORTOGRÀFIQUES 1913
S’escriuran amb 1 doble (pronunciada l+l ), no sols els mots com ca-rre-tel-la, pot-xi-nel-li, en els quals encara sol pronunciar-se el dit so, sinó en tots els mots erudits que en llatí presenten ll (o en grec λλ), — mots en els quals la transcripció tradicional catalana ll (pronunciada l+l ) sol trobar-se reemplaçada per la transcripció castellana l senzilla; —
Però, mentre no es convingui a representar la l palatal altrament que amb el símbol ll (Ex. : aquella, aixella, sella), la 1 doble serà escrita intercalant un punt alçat entre les dues 1 : carretel·la, potxinel·li, col·legi, intel·ligència, etc.
CONSORCI PER LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s’escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d’una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l’hora d’escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l’etimologia. Us donem, però, unes pautes que us poden ajudar.[...]
En una pronúncia acurada (el dialecte balear la conserva), el so de la ela i el de la ela geminada s’haurien de distingir: fixeu-vos en la diferència entre com pronunciem eliminar i el límit, en què el so del segon cas és equivalent al so d’una ela geminada.
Manual de pronunciació. Criteris i exercicis d’elocució. Josep Anton Castellanos i Vila
Pronunciació de la l geminada
La l geminada és freqüent sobretot en la grafia de molts cultismes, però la majoria dels parlants la pronuncien com si s’escrivissin amb l simple, fins i tot en registres formals, de manera que un mot com al·locució (discurs) es pronuncia com elocució (manera de parlar) i no amb el so geminat que es fa amb naturalitat entre mots en contacte, com ara “el local”. Fins i tot els parlants que mantenen el so geminat de la l en mots populars, com til·la, cel·la, al·lot o xarel·lo, la solen pronunciar simple en cultismes, com intel·ligència o medul·la.
Així i tot, en determinades situacions, com la recitació de poemes o en un estil molt acurat d’elocució, és aconsellable de pronunciar la l geminada, amb naturalitat, lleument, de manera semblant a com es fa quan s’assimila la t a la l del grup tl i també quan s’apleguen dins la frase dues l contigües. Així, la pronúncia geminada de al·lèrgia i al·lot és com la de atles o atleta (“al·les” i “al·leta”) i com a la frase el lot de Nadal (“el·lot”).
DDCOR – Diccionari de Dubtes del Català Oral
Consonants laterals. Ela geminada
La <l·l> reflecteix una pronunciació que hauria de ser sempre geminada, doble, en un registre formal. Tanmateix, els mitjans de comunicació no pronuncien geminat, aquest so, sinó simple en els “termes més desgastats, tal com es fa espontàniament”. Els “termes més desgastats” serien col·legi, pel·lícula, til·la… i els “menys desgastats” serien els cultismes més tècnics, com ara al·luvió, constel·lació, medul·lar…
ÉS A DIR: El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Com a norma general pronunciarem la ela geminada (l·l) com si fos una ela simple, tal com es fa espontàniament.
http://esadir.cat/gramatica/criteris/lgeminada
GRAMÀTICA NORMATIVA VALENCIANA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
1.3.2.5.1. Són pròpies del valencià estàndard les realitzacions fonètiques següents: a) La pronunciació no geminada del grup tll: bitllet [bi£ét], ratlla [rá£a], rotllo [ró£o]. b) La pronunciació simple del grup l·l: il·lusió [iluzió], novel·la [novÉla], tranquil·litat [tRa¶kilitát]. OBSERVACIÓ: La pronunciació geminada només és pròpia de registres molt formals: il·lusió [illuzió], novel·la [novÉlla], tranquil·litat [tRa¶killitát].
Universitat de les Illes Balears . Tot dret. Llibre d’estil per a la ràdio i la televisió de les Illes Balears,
22. ela geminada
En els registres formals l'aplec l·l s'ha pronunciar normalment amb dues eles (col·lecció, il·lustrar, etc.). Aquesta pronúncia és estrictament obligatòria en els mots tradicionals pronunciats de sempre amb ela doble (al.lot, cel.la, col·legi, col·locar, etc.).
Algunes característiques del sistema fonètic consonàntic manacorí. M. Antònia Puigròs Caldentey. Dins I Jornades d’estudis locals a Manacor.
La lateral geminada
El mallorquí és un dels dialectes que conserva més casos de l geminada en posi-
ció intervocàlica. Vocables com al.lot, col.locar, col.legi, magrel.lo
s’han emès tra-
dicionalment amb l geminada. Ara bé, els únics mots en què és obligatori
geminar la
lateral és en els substantius al.lot i al.lota, perquè sinó es
perdria el seu significat.
Per contra, mots com intel.ligent,
il.lusió, pel.lícula se solen realitzar amb una
sola consonant lateral. La simplificació de la geminada, en aquestes formes, es
pot
explicar pel fet que es troba en posició pretònica i perquè són mots cultes que
tenen
un equivalent castellà amb l. Possiblement, quan aquests vocables es van
introduir
en el lèxic illenc ja es van adaptar amb l simple.
Cal tenir en compte, a més, que el nombre de laterals dobles augmenta també
a causa de les assimilacions. Mots com perla o parlar s’articulen
amb l geminada.
IEC Ortografia catalana 2.5.2
La grafia l·l es pot confondre amb l en la mesura en què sovint es pronuncia [l]; la pronúncia geminada [ll] pertany només als registres molt formals.
En parlars baleàrics és viva la pronúncia geminada [ll] en mots d’origen popular o popularitzats, com al·lot, cel·la, col·legi, aquarel·la o camamil·la.
Manual d’ús de l’estàndard oral Josep Lacreu
6.5 La ela geminada /ll/ espontàniament no es realitza com a tal, sinó com una ela simple /l/ . Des del punt de vista formal, però, la seua realització és equivalent al contacte d’una /l/ en posició de final absolut amb una altra a començament de mot: el local, rèptil lent. Cal evitar en qualsevol cas, una pronunciació emfàtica que estrafaça la paraula. I, en nivells poc formals —o quan hi haja dificultats per a aconseguir una pronunciació més o menys natural—, cal considerar preferible la realització simple de la l·l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada