Aquest treball sobre el lo neutre m’ha costat molt d’esforç, i no és la versió completa que espere enllestir i publicar prompte. Tampoc no és un proposta normativa, ni de bon tros. Només una reflexió i investigació sobre un tema que només en els darrers anys ha merescut l’interés dels estudiosos.
El to és una mica més assagístic que purament acadèmic i en algun moment pot semblar desimbolt, deseixit i fins i tot descarat, però malgrat l’aparença irreverent d’algunes expressions (no és pas el to general) no he volgut faltar al respecte a ningú, ni menys al Mestre Fabra, a que tantíssim devem els usuaris de la llengua.
Potser és més fi dir escoliastes o glossadors de Fabra per comptes de papagais de Fabra, però així és més expressiu i al capdavall això és una minúcia; el treball és seriós.
Done les gràcies especialment a Ignasi Moreta, que amb un famós article seu em va obrir els ulls i va fer que comencés a reflexionar i investigar. I, no cal dir, a Mar Batlle, que amb un treball important va replantejar una qüestió pràcticament marginada.
