Amb lent dolor esdevé somni fosc
aquella llum dels altíssims palaus
Hi ha gent que creu en el progrés i en l'evolució de la Humanitat, però això és prou relatiu.
Els anys 80 no foren paradisíacs, ni de bon tros, però jo i molts de la meua generació els recordem com una època més lliure, en la qual la política, que tampoc no era un espai de pau ni harmonia, no havia pres el to populista, guerracivilista i farcit de mentides i insults del present. Potser eren més jóvens i encara teníem fe.
Però el que en recorde especialment és que no existia la marea negra de la correcció política, llavors encara inexistent o a tot estirar en tavelleta. Titulars com aquest són preocupants:
Retiran palabras ofensivas de los libros de Roald Dahl para ajustarlos a la sensibilidad contemporánea
https://pijamasurf.com/2023/02/libros_roald_dahl_censura_palabras_ofensivas_correccion_politica_woke/
Si visquéssem a Ianquilàndia, aquesta notícia passaria gairebé desapercebuda, una censura entre tantes. Pitjor és la que segueix:
'Autowoke': Google estrena autocorrector que te avisa si tu lenguaje no es inclusivo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada